Arròs, col i fesols, el plat estrella de l’hivern al Delta

Plats de temporada amb productes de proximitat, aquesta és la premisa básica de la cuina kilòmetre 0 i sostenible, i també de la cuina tradicional de totes les cultures, abans de la globalització del planeta. Arròs, col i fesols i altres ingredients calòrics són la base d’aquest plat més que típic als hiverns del Delta.

Estem en plena temporada de la col, un producte molt saludable que sorprenentment porta més vitamina C que la taronja i més calci que la llet, que barregem amb l’hidrat de carboni de l’arròs i la proteïna vegetal dels fesols, ambdós en el seu moment òptim ja que la collita ha tingut lloc fa pocs mesos. I tot plegat s’enriqueix amb cansalada que aporta la seva dosi de greixos al plat, antigament molt necessària per combatre el fred.

Anem a preparar-lo
Què ens cal:

250 g d’arròs
200 g de fesols (mongetes seques)
1 col de cabdell
1 tros de cansalada viada (a qui agradi també es pot posar orella de porc, baldanes d’arròs…)
4 tomàquets de penjar
2 cebes
1 cabeça d’alls
1 cullerada petita de pebre vermell
fulles de llorer
aigua i sal

Com ho fem:

Posar en remull la nit abans els fesols i coure’ls l’endemà en una olla on s’hi pugui posar el triple de volum d’aigua que de fesols. L’aigua ha de ser freda i sense sal. Quan els fesols hagin estat bullint una mitja hora, afegirem els alls, el llorer, el pebre roig, la col trossejada i el tros de cansalada. Cal deixar-ho bullir fins que els fesols estiguin cuits i anar afegint aigua freda quan faci falta.
En un recipient a part, millor que sigui de fang, s’hi posa oli d’oliva i se sofregeix la ceba i els tomàquets de penjar trossejats. Quan estigui fet, hi posarem mig litre de l’aigua en la que hem fet els fesols i, quan arrenqui el bull, tirarem l’arròs. Després de 15 minuts, s’hi acaben de posar els fesols, amb la col i la cansalada. Es deixa coure deu minuts més i ja està a punt per servir.

Anuncis

Un comentari Digues la teva

  1. Víctor Iñúrria ha dit:

    Estimats amics del “enjoyingdelta”

    He trobat a la Internet la vostra pàgina i m’ha fet molt bona impressió, sobre tot en llegir la recepta que feu d’eixa menja tan pròpia del delta de l’Ebre que és ”L’Arròs amb col i fesols”.

    Jo soc Arquitecte de professió però des fa uns anys, havent tancat l’Estudi, m’he dedicat a escriure poesia i prosa recordant la meua infantesa a l’Horta del barri de Russafa de València, i entre les meues publicacions hi ha un poemari que rep el nom de “MANDUCARE” al qual cada poema està dedicat a un menjar dels què es cuinaven en les barraques i alqueries d’aquella horta.

    Al poemari dic com era l’ambient, quina era la manera de cuinar, i com jo hem fixava en cada passa que donaven les dones i els homes en fer els menjars i parant taula.

    Simplement com a mostra del què vos dic, vos aporte el poema de “L’Arròs amb bledes” que aprofitant tot el que teníem a l’abast a l’horta era senzill, però ben alimentós i reconfortant els dies de fred.

    Espere vos agrade.

    Víctor Iñúrria

    ARRÒS AMB BLEDES

    Vols que la tia et faça,
    Tot i no ser Quaresma,
    Un perol d’arròs amb bledes?
    Perquè jo sé que t’agrada
    I els ulls et fan llampurnetes.

    Això em deia la tia Rosa
    Amb somriure picardiós,
    I jo com qui res li fa,
    Amb un beatífic parar,
    Li deia, t’he d’ajudar ?

    Porta’m les bledes de l’hort,
    I porta’m els caragols,
    Els que ahir vaig enganyar,
    Que em pense que són ” Vaquetes’,
    I res li fa si són “Xonetes’.

    Pela quatre o cinc creïlles,
    Fes-les en daus no molt grans,
    I baixa d’eixe basar
    Els fesols ben remullats,
    Que anit deixí amerant.

    I ja que eres l’ajudant,
    Renta a fons totes les bledes,
    I talla-les a trossets,
    Ratlla també la tomaca,
    I fes la ceba a gallets.

    Posa el perol en el foc,
    Però sols eixe de fang,
    Aboca dins tot això,
    Que has preparat adés,
    I afig-li l’oli després.

    Mentre això m’encomanava,
    Sofregia ceba i alls,
    Fins bon color agafar,
    Afegint després les bledes,
    Deixant-lo tot ofegar.

    Abocant-lo al perol,
    Li agregava els fesols,
    Així com els caragols,
    I omplint amb aigua del pou,
    Posava més llenya al foc.

    Quan començava a bullir,
    Era un costum acceptat,
    Tirar-li un doll d’aigua freda,
    Per “espantar” els fesols
    Fent així el tast més bo.

    L’adobava amb la sal,
    I amb uns brinets de safrà,
    I al voltant d’uns 10 minuts,
    L’aguantava a mig foc,
    Mentre jo mirava absort.

    Treia del fons del perol
    Uns pocs trossos de creïlla,
    I també uns poquets fesols,
    Xafant-lo tot amb forqueta,
    I retornant-lo a l’olleta.

    Així s’espessia el brou,
    I estava tot preparat
    Per a l’arròs abocar,
    I als quinze minuts tastar,
    Si el punt era l’esperat.

    Cinc minuts més reposant,
    I a ficar el cullerot,
    Servint en aquells vells plats
    Sobre la taula parada,
    Amb pa, vi i l’ensalada.

    Ai! cadiretes de bova,
    Ai! tauleta i la panera,
    Ai! barral i tovallons,
    Ai! somriure de Na Rosa,
    Sou mos millors records.

    Víctor Iñúrria (24-10-2016)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s