El Delta que enyoro

El cel clar i blau, els treballs de l’arròs, el sol fonent-se, els flamencs mandrosos a la llacuna, un estol d’ocells solcant el cel, l’arribada del blauet, llargues passejades en bicicleta, el riu ample i majestuós, les platges inacabables, el vent poderós del mestral, les migdiades al sol, una paella sota el rafal… En aquests dies de confinament les coses més petites adquireixen un nou significat, una trascendència que no haguessim endivinat mai. Dies d’estar a casa, de veure el cel des de la finestra, enyorant els grans espais i les llargues caminades a la vora del riu.

Aquest és el Delta que enyoro, el que volem recuperar tan aviat com sigui possible, el que volem compartir quan puguem parlar en passat de la pandèmia del coronavirus. Aviat!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s