Amb l’arribada del fred comença la temporada de les anguiles. Aquest peix és un dels plats favorits del Delta de l’Ebre, on es pesquen des de sempre. Es cuinen de diverses maneres. L’anguila en suc és la forma més habitual, però també es pot rostir xapada (oberta) i menjar-la fumada i servida trossejada damunt d’una llesca de pa torrat, amb tomàquet, oli i sal o acompanyades amb un bon allioli
L’anguila xapada es compra ja preparada i només cal coure-la a la brasa. S’ha de posar un pes a sobre a l’hora de rostir-la al foc per tal que no s’arronsi durant la cocció. Ha de quedar ben torradeta i cruixent. Prepareu un bon pa amb tomàquet ben amanit amb oli de les Terres de l’Ebre per acompanyar-la. No us cal res més.
Us adjuntem un fragment sobre la curiosa manera de fer d’aquest peix que recorre milers de kilòmetres per reproduir-se. Una història ben curiosa.
«L’ovada es produeix a la Mar dels Sargassos; les larves, després de 2 anys de ser arrossegades pel Corrent del Golf de Mèxic, arriben a les costes europees i de l’Àfrica del Nord. Durant el viatge, les larves s’han transformat en petites angules, les més petites es quedaran a la mar i passaran a ésser mascles; les altres, remuntaran els rius i seran femelles, on passaran el primer hivern enterrades al fang sense menjar, esperant l’arribada de la primavera. Al cap d’un any els surten les escates i es transformen en angules grogues; més tard, als 8 o 9 anys que són al riu, es transformen en anguiles platejades i tornen a la mar per trobar-se amb els mascles, aparellar-se i tornar cap a la Mar dels Sargassos per fer la posta». (Wikipèdia)