Fa cinc anys vàrem iniciar aquesta aventura que ens ha donat l’oportunitat de conèixer les millors persones. Amb aquella por de no saber com aniria, però amb tota la il·lusió de poder aportar a aquesta terra que estimem d’un lloc per a què els qui desitgin gaudir-ne trobessin un lloc en el que sentir-se a gust. Vam pensar que no hi havia millor opció per formar part del Delta de l’Ebre que estar-se en una barraca, envoltats d’arrossars, amb un bon espai al voltant per fer menjades i xerrades amb la família, els amics o la parella.

La barraca Vilbor és una casa familiar, nosaltres hi vam xalar un munt amb els nostres fills que ara ja adults s’emocionen quan hi venen. La decisió de construir una barraca va ser fruit d’un enamorament, vam tenir la sort de conèixer David Monllau, mestre constructor de barraques que ens va mostrar la seva i ens va parlar amb molt sentiment dels records de petit als arrossars en un habitatge com aquests. “Fresca a l’estiu, càlida a l’hivern”, ens deia. En David estimava tant les barraques que fins i tot els hi va dedicar un poema.

No ens ho vàrem pensar gaire i endavant, feta la barraca Vilbor, damunt de terra d’arròs. Era l’any 1999. En David en va fer moltes més de barraques, però aquesta on sou en va ser una de les primeres. Recordem els dies de vent de Mestral, en ple hivern, venint al Delta a veure com s’alçava aquest prodigi. I en David posant fang, lligant la canya, cosint el borró…

Aquest és el segon llibre que deixem a la barraca, el primer va quedar ple de missatges preciosos, imatges eloqüents i bons desitjos. Estem feliços de compartir aquest espai que va ser nostre i que ara és una mica de tots aquells que venen i en gaudeixen.

Dèiem fa cinc anys que ens agradaria molt que ens deixéssiu els vostres comentaris, dibuixos, opinions… que compartíssiu amb tots nosaltres la vostra experiència al Delta de l’Ebre i a la Barraca Vilbor.

En el darrer escrit del primer llibre, la Carme ens ha dit “Fa mandra marxar però de ben segur que si volem tornar al Delta, sabrem on hem d’anar: a la Barraca Vilbor!!! Un tros de paradís”.

 

Moltes gràcies